1 Publicació electrònica d’Història Militar Catalana Productor: Manel Güell; Lloc d’edició: Tarragona; Tiratge 1.357 T-612-08 2013-1348
10 hispànica, Josep de Margarit fos “el caudillo de los miqueletes...”, estant-se al coll de Cabra amb 2.000 d’ells i 600 cavalls (f. 24v.). Era l’ú
100 A C a r n ! Publicació electrònica d’Història Militar Catalana Director: Manel Güell [[email protected]]. Consell Científic: Núria
11 Constantí “para ver lo que declaran y castigarlos, porque son de las caveças de esta canalla...”. A Tarragona, els frares dominics quedaven
12 A mitjan gener de 1642, la cavalleria hispànica s’ho pensava dues vegades abans d’acudir a guardar els passos del coll de Balaguer, “viendo esta
13 dany als de Reus, un grup de miquelets van robar a molts particulars les mules, mentre eren llaurant la terra. Les autoritats catalanes s’hi posa
14 Ens queda el mal regust de les crueltats de què van ser capaços alguns dels miquelets sis-centsquarantistes. Ja hem vist cóm van assassinar (o al
15 traeríamos ynquietos y corridos de una parte a otra” (f. 42). El 4 de maig, la cavalleria capturà tres presoners “del pays”, als quals “se
16 (1640-1651)”. Recerca, AHCTE, Tortosa, 6 [2002] 43-77, p. 57. [21] Arxiu Comarcal del Baix Camp [= ACBC], Fons municipal de Reus, lligall “Guerra
17 Els camps d’aviació de la guerra. 1936-1939 [23/3/20+2] David Gesalí Barrera Investigador de l’ADAR David Iñíguez Gràcia Investigador de l’ADA
18 Riasunto: La logistica è un aspetto dei militari più decisivo. Negli aeroporti di guerra aerei hanno un ruolo: sono parchi che gli aeromobili d
19 La manca de concreció pel que fa al nombre exacte de camps respon al secretisme que comportava una instal·lació militar d’aque
2 3 EDITORIAL: “Dinamisme cultural versus Història Militar” 4 ARTICLES GÜELL, MANEL. “A la contra. Els primers miquelets (Camp de Tarragona, 16
20 Hem de dir que anomenarem de manera indiferent “terreny de vol” o “camp d’aviació” a aquells indrets per l’aterratge i l’enlair
21 Corresponen als inicis de l’aviació militar espanyola i van esdevenir importants aeròdroms amb instal·lacions i edificacions,
22 preguerra i alguns dels terrenys de socors van ser emprats durant el conflicte per part dels dos bàndols i es van adaptar a les necessitats dels
23 camps d’aterratge. Els aeròdroms: aquells amb importants terrenys i instal·lacions; i els camps d’aterratge: aquells amb petites pistes imp
24 L’aeròdrom s’havia d’anomenar Base Aèria de l’Ebre[11] i un cop s’inicià la guerra es demanava reprendre el projecte elaborat el 193
25 qual l’aviació a Catalunya era competència de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, s’habilitaren tot un seguit d’aeròdroms situats prop d
26 costaner, des del delta de l’Ebre a l’Alt Empordà. Un dels primers camps construïts fou el de Vila-seca, també anomenat La Pineda, que aprofità u
27 Tanmateix, hi ha un segon periode en la construcció i utilizació de camps d’aviació, el d’una nova xarxa que s’executà majoritàriament a
28 exigències generades per l’escalada d’armament i el poder que anava assolint l’aviació en el conjunt de la contesa. Dissortadament per als
29 com donen fé els pressupostos per explanació dels camps d’Alcanyís, Beltxite i Bujaraloç, que dugué a terme com a comandant major de l’Esquadra 3
3 Dinamisme cultural Dinamisme cultural Dinamisme cultural Dinamisme cultural versusversusversusversus Història Història Història Història Milit
30 Ramírez de Cartagena i la Conselleria de Defensa el 1936, i similars als situats aquell mateix any en els fronts del centre de la p
31 aquest principal motiu els objectius, les planificacions i els resultats finals van resultar diversos, malgrat que la metodologia emprada esdev
32 Refugis Més endavant es preparaven els elements defensius, tot aplicant l’enginyeria civil en el subsòl. Eren els refugis antiaeris. Un de gran,
33 d’avions, entrenament de pilots, etcètera. Una taula amb un parell de cadires, un telèfon i uns mapes eren els elements habituals en aquest espai
34 La utilització d’un aeròdrom amb tots aquests complements que sovint superaven els 100 individus, implicà l’establiment d’una normativa de
35 a Catalunya. Aquests nous camps són una evidència de l’aparició en territori català d’avions, pilots i, sobretot d’assessors de
36 unitats republicanes. Els danys humans i materials foren importants, tot i que el veritable daltabaix era operatiu, donat que calia reparar
37 NOTES [1] L’autor SALAS LARRAZÁBAL ha estudiat durant més de quatre dècades l’aviació durant la Guerra d’Espanya, i assenyala que “el número
38 EL PERSONATGE: Fèlix Prats Pruns Militar col·leccionista de medalles i condecoracions (1774-1834) [27/4/10+2] Alfredo Redondo Penas Historiado
39 Cossos on va servir (R.O. de 26-11-1814) Càrrec Cos Duració Capità Voluntaris de Tarragona 11 anys, 1 dia Sergent major fins a coronel Regime
4 A R T I C L E S : A la Contra. Els primers miquelets (Camp de Tarragona, 1640) MANEL GÜELL Historiador i arxiver [email protected] Resum
40 Medalla de distinción de Tamames (Font: http://www.1808-1814.org/frames/framcond.html) del 27 al 30 de juliol, mentre se retirava baten
41 Creu de Distinció de l’Exèrcit de Reserva d’Andalucia (Font: http://www.1808-1814.org/frames/framcond.html) Creu de Distinció del 2n Exèrcit
42 RRRR E C E N S I O N S:E C E N S I O N S:E C E N S I O N S:E C E N S I O N S: [Nombre de notes / Nombre de centres documentals consultats /
43 PRESTWICH, MICHAEL. Manual (no oficial) del guerrero medieval. Tr. Óscar Perea Rodríguez. Tres Cantos (Madrid): Akal, 2011 (Viajando al
44 ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAUL. La espada y la cruz. La batalla de Muret [eBook] BUBOK, S.A., 2012, 224 p. “Aquell dijous, 12 de setemb
45 PLANES I BALL, JOSEP ALBERT. El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat: La Guerra de Successió a la Seu d’Urgell. Sa
46 FUENTES I GASÓ, MANUEL MARIA; JOAN MARIA QUIJADA BOSCH; NEUS SÁNCHEZ PIÉ. Memòria del setge i ocupació de Tarragona. La Guerra del F
47 A la segona part del llibre trobem la quantificació documentada dels morts pels francesos durant el setge i ocupació de la ciutat de Tarragona,
48 RUBIÓ SOBREPERE, JOSEP. La Guerra Civil a les Garrigues: De la revolució a l’ocupació franquista (1936-1939). Lleida: Pagès, 2011, 278 p.
49 “El 10 de gener de 1945 se reuniren a Mèxic les Corts de la República espanyola a l’exili. En el diari d’aquella sessió apareixia una llista de 1
5 Riasunto: Il miquelet è il rappresentante genuino del soldato catalano, esperto in guerriglia. Apparso nel 1640, durante l'invasione dell&a
50 “Un buen militar siempre debe escuchar a sus comandantes y él [Felip II] no lo hizo, sentía que no necesitaba consejo de nadie…” PINA, BEGOÑA.
51 bandolerisme a la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 133-163 [109/5/62, +++]. Algunes citacions afortunades per sucos
52 contribuïnt considerablement a enriquir la temàtica bandolera al nostre país [MG] OBIOLS I PERARNAU, LLUÍS. “El bandolerisme a la Cerdanya
53 l’hostal l’inculparen de fautor. Ser titllat d’hostaler tenia llavors les pitjors connotacions proxenetístiques. Destaquem per a la
54 ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAUL. “La batalla de Monjuic 1641” Desperta Ferro [En línia] Núm. Especial I, 2011, 14 p. Disponible a: www
55 comarcal); les inclemències agràries (pedregades, secades, males collites) i socials (epidèmies), i l’actuació del govern local (noms, p
56 la persecució religiosa i dels polítics de dretes; la constitució dels nous ajuntaments; les construccions bèl·liques de la comarca,
57 aportació a una empresa molt ambiciosa, com és la de la recuperació d’una part fonamental de la història d’Espanya al segle XX: la tasca política
58 RRRR E C U L L :E C U L L :E C U L L :E C U L L : GENERAL: HANSON, VÍCTOR DAVIS. Guerra. El orígen de todo. Tr. Laura Vidal. Madrid: Tur
59 Guerra del Francès BLAUFARD, RAFE & CLAUDIA LIEBESKIND. Napoleonic Foot Soldiers and Civilians. A Brief History with Documents. Basings-tok
6 Quant a la segona teoria, ens afilerem, malgrat la imprecisió, a la que donà N.SALES, per a la qual les partides milicianes d’almogàvers, van ser
60 toma de París. Tr. Darío Romaní García. Barcelona: Inédita, 2011, 420 p. HASKEW, MICHAEL E. De Gaulle. Lessons in Leadership from the Defiant
61 (il.). “Akagi” (16-17); LOSADA, JUAN CARLOS. “La conquista de México” (32-39); LOSADA, JUAN CARLOS. “¿Porqué triunfó Cortés?” (40-51); E
62 FFFFONS I ARXIUS: ONS I ARXIUS: ONS I ARXIUS: ONS I ARXIUS: Les Codoin Rera d’aquestes sis sigles s’hi troba una notable col·lecció e
63 continuació de la España Sagrada del P. ENRIQUE FLÓREZ, cosa que donà peu el 1849 a la creació d’una comissió d’Història Eclesiàstica
64 Volums Anys Editor/s 1-5 1842-1844 Martín Fernández Navarrete Miquel Salvà Munar Pedro Sáinz de Baranda 6-22 1846-1855 Miquel Salvà Munar Pe
65 aparent, la cronologia d’aquests documents es movia entre els segles XV i XVIII, essent majoritaris els del XVI i XVII, sobretot
66 DE NOVOA. Als volums XXX i LXXIV hi ha annexats índexs complerts dels números apareguts. La Codoinhies i la Nueva Codoin El 1864 l’advoca
67 Zúñiga amb els més importants personatges del seu temps, com Felip II de Castella, Diego de Zúñiga, el cardenal Granvela o el c
68 El volum trentadosè explicava en el seu pròleg la mena de treballs que es reproduïen en aquesta col·lecció: “Dos clases de trabajos ha
69 L’ESPASA I LA PLOMA Les Mémoires, de Roger de Rabutin, comte de Bussy No ens movem de l’apassionant segle XVII, i dins dels cronistes i diet
7 Descripció Per suposat, el caràcter amateur d’aquesta milícia, decidida i coratjosa, però sense cap experiència militar, es va forjar
70 Montglas, però contenia un seguit de retrats cortesans i d’intrigues amb dames de la Cort, de tall enginyós i malèvol, que van
71 militars, mentalitat, vida urbana i cortesana, els protocols socials, etcètera , i respirar l’ambient midisecular del XVII francès.
72 Un apunt curiós és que l’escriptor JEAN D’AILLON relata dins de la novel·la policíaca Le Secret de l’enclos du Temple les peripècies de Bussy l’a
73 Dijous, 12 d’abril de 2012, a les 19:00h., Ricard Vargas va pronunciar la conferència “Els maquis a Catalunya”, a l’Espai Antoni
74 [www3.udg.edu/llcc/CRHR.html] Dijous, 10 de maig de 2012, a les 20:15h., i dins del Cicle de conferències “Figueres dins la Història de Cataluny
75 republicà”, al Museu d’Història de Catalunya, organisme que organitzava juntament amb el Departament de Cultura. [www.mhc.cat] P
76 Dissabte, 2 de juny, a les 19h., va tenir lloc la presentació del documental “Els bombardeigs franquistes sobre el Penedès. Història i memòr
77 [www.irmu.org] Dissabte, 21 de juliol de 2012, Corbera d’Ebre fou el punt de sortida de la visita guiada als Espais de la Batalla de l’Ebre, que
78 Projecció d’audiovisuals Dissabte, 28 d’abril de 2012, a les 18:30h., el saló de plens de l’Ajuntament d’Atzeneta (Vall d’Albaida) va acollir
79 Consideracions sobre els músics i el servei militar Repassant materials fotogràfics per a l’edició del llibre L’orquestra dels Coguls a la Selv
8 És cert que Margarit va saber domar-los, i els acabà convertint en soldats aptes per a la vida militar, i també que amb el temps, millorà
80 Cicle de conferències sobre la guerra del Francès a Tarragona L'objectiu fonamental de l'Associació Setge Tarragona 1811 és, segons e
81 Placa commemorativa als defensors del fortí de l’Oliva (Tarragona) El passat 29 de maig de 2012 va tenir lloc la col·locació de la placa commem
82 Homenatge als caiguts de les Brigades Internacionals, a la Batalla de l’Ebre (1939) Marcel Savoia (1916-1938) Una de les maniobres mé
83 belgues i valons, així com uns quants irlandesos i anglesos, sota les ordres del polac Karol Świerczewski, anomenat “General Walte
84 Associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de
85 Inauguració d’una placa commemorativa a la plaça dels Infants de la ciutat de Tarragona El passat dijous 28 de juny de 2012 va tenir
86 Reconeixement als herois de Tarragona 201 anys després El 28 de juny, la ciutat de Tarragona va commemorar l’heroïsme dels militars
87 ““““Projecte Tarragona 1800Projecte Tarragona 1800Projecte Tarragona 1800Projecte Tarragona 1800”””” Un projecte de recreació històrica
88 poblacions veïnes del seu corregiment, envers els altres corregiments de Catalunya, així com les seves relaciones amb Espanya i Europa. Aprofundi
89 1. Cóm era la Tarragona de l’època i quin paper jugava en el mapa nacional. 2. Cóm vivia la nostra gent i cóm eren les diferents classes socials
9 seus no en van saber res més durant uns dies, fins que un calfred els recorregué tota l’espinada en trobar-lo estés en un paratge
90 4. TASQUES PER REALITZAR 1. Crear una gran Xarxa social, via INTERNET, que doni a conèixer tots aquests estudis a tot el món, oberta a tots i p
91 S’està treballant també en la creació d’un grup de recreació històrica “Voluntaris de Tarragona”, regiment d’infanteria lleugera del rei Carl
92 D’aquest grups estan previstes dues seccions, la primera amb l’uniforme de 1802 (model de l’esquerra) amb el que participà a Bailén, Saragoss
93 - Grup de recreació històrica “Artillers de Tarragona”, que representarà alguns soldats de la plana major del 1r regiment d’artilleria del Rei,
94 En resum, tot un ventall de producció pròpia, en clau tarragonina, pensada i creada amb l’única finalitat de projectar Tarragona internacional
95 EEEXXXPPPUUUGGGNNNAAARRREEE OOOPPPPPPIIIDDDUUUMMM::: LLLLLLLLLLLLeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuccccccccccccaaaaaaaaaaaattttttttttttaaaaaaaaaaaa
96 El 29 d’agost l’exèrcit reial es posava en marxa i travessava la frontera. Es tractava d’un petit cos d’exèrcit d’entre 8 i 10.000
97 Gravat de l’època que mostra el plànol de la batalla [CH.VASSAL-REIG. La guerre en Roussillon…, p. 52. També a: www.ca.wikipedia.org] sembrant
98 L’efecte “Leucata” La contribució dels catalans fou minsa, insuficient i molt retreta per la Cort de Madrid. Les pressions de la maquinàri
99 AAAA G E N D A :G E N D A :G E N D A :G E N D A : V PREMI ES NIELL D’HISTÒRIA MARÍTIMA DE BLANES (Blanes, octubre de 2012)
Kommentare zu diesen Handbüchern